Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

dilluns, 9 de desembre de 2013

Com supose que esteu llegint "L'Infern" de Dante, us propose un exercici

Poseu-vos el vídeo que teniu a continuació, en pantalla completa, us poseu els auriculars de so, apagueu el llum i deixeu a les fosques l'estança on estigueu i... gaudiu de la música de Mozart (Requiem - Lacrimosa ), mentre, aneu visualitzant aquestos extraordinaris gravats que Gustave Doré realitzà en 1861 per donar imatge al versos de Dante. Intenteu endinsar-vos en el viatge circular a través dels nou cercles de l'Infern i recreeu-vos en l’ imaginari de Dante tot recordant els cants que heu llegit.

dijous, 5 de desembre de 2013

CANT XXVI


Aquest cant de la mort d'Ulisses és considerat crucial per entendre l'obra de Dante i el seu projecte intel·lectual de l'obra. Com podeu observar, no és la llegenda que conegueu d'Homer. Ulisses relata la seua pròpia aventura, amb un final de no retorn a Ítaca.

Ací teniu una reflexió d'aquest cant ben interessant
http://reflexionesliterarias-odisea.blogspot.com/2008/02/ulises-entre-el-agua-y-el-fuego-en-la.html

dimarts, 3 de desembre de 2013

Estructura de "L'Infern"

Si obriu aquest enllaç del dibuix, hi trobareu de manera gràfica i resumida l'organització de l'Infern: la ubicació dels pecats, els rius Aqueront i Flegetont, les muralles de Dite, la llacuna Estigia...

dilluns, 2 de desembre de 2013

L'INFERN de DANTE ALIGHIERI

Comencem el segon tema amb la lectura de L'Infern de Dante Alieghieri.

Us he preparat una guia de lectura en català i una altra en castellà, per seguir-les mentre llegiu el llibre. Us ajudarà a fixar-vos en allò que esteu llegint i, sobretot a no perdre-us en el seguiment de la trama argumental.

També he preparat una fitxa sobre Dante i la Divina Comedia, perquè tingueu un punt de partida en l'estudi d'aquest autor magistral i la seua magnífica obra.

Us convide a veure aquestos tres vídeos que he trobat al Youtube, i que em pareixen prou didàctics per començar a endinsar-nos en aquest tema de la literatura universal tan extraordinari. Val la pena que dediqueu uns minuts a visualitzar-los.


Videos tu.tv

diumenge, 10 de novembre de 2013

FRANCESCA DE RÍMINI I PAOLO MALATESTA.

Al cant V Dante es troba al segon cercle de l'infer on les ànimes dels luxuriosos són sacsejades eternament per una tempesta violenta mentre van cantant els seus "lais" en referència als cants i planys dels trobadors i s'hi fixa en una parella que "pareixen tan  lleugers al vent". Li pregunta a Virgili si pot parlar amb ell i el poeta li contesta que ho faça. Aquells amants s'acosten com uns coloms enduts pel desig. Parla ella i li diu que "véns a visitar els qui tenyiren la terra de sang" perquè foren assassinats. Francesca de Rímini era filla d'un senyor de Ravenna que la va donar com a esposa a Gianciotto ("Joan el coix") Malatesta, senyor de Rímini però ella s'enamorà del seu cunyat, més jove que el seu marit, per la seua bellesa. El seu espós els matà al descobrir-los besant-se en el jardí quan llegien que Lancelot besava la reina Ginebra.

L'amor, que en cor gentil pren aviat,
es va encendre en aquest, per la bellesa
del meu cos; i és com una ofensa encara.
L'amor, que obliga amñes amor l'amat,
m'atragué cap a ell amb tanta força
que encara no m'ha adonat, com veus.
L'amor ens va dur a una sola mort,
i a qui ens matà, l'espera la Caïna.
[...]
Un dia estàvem, per plaer, llegint
com s'encengué l'amor en Lancelot;
estàvem sols, sense recel de res.
Moltes voltes, la història que llegíem
ens feia alçar els ulls i empal·lidir;
i arribàrem al punt que ens va fer caure:
quan vam llegir que els llavis desitjats
eren besats per un amant tan alt, 
aquest, que no s'allunya mai de mi!,
em va besar la boca, tremolant.
Galeot fou el llibre, no vam llegir ja més.


dijous, 24 d’octubre de 2013

L'ÈPICA MEDIEVAL

He trobat el llibre de José Mª Valverde Pacheco i Martí de Riquer: La épica medieval, a internet. És molt interessant. Hi teniu accés a tot el llibre i podeu llegir les parts que més us interessen i treure'n apunts.

Literatura èpica medieval


La Cançó de Rotllan. És una cançó de gesta francesa del segleXI que es recitava per tot Europa i que va tenir una influència especial a la península ibèrica, en el món literari provençal i a la Itàlia renaixentista.

El Cantar de Mio Cid. Cançó de gesta anònima, escrita suposadament a principis del segle XII en llengua castella i, encara que segueix el model de l'èpica francesa, compta amb més escenes costumistes i major realisme, cosa que permet l'apropament de l'obra al lector.





El Cant dels Nibelungs. És una epopeia germànica, escrita cap al 1200 per un joglar anònim que hi recollí cants anteriors, d'antigues tradicions orals. La seua trama argumental conta una descabellada història d'amor i venjances cruentes que inspirà pintors (Johann Heinrich Füssli), compositors (Wagner) i directors de cinema (el magnífic, Fritz Lang en 1927 i, més recentment, Uli Edel en 2004). Us deixe aquest aquest vídeo de la pel·lícula "El reino del anillo" d' Uli Edel i la música del grup finlandés de roc alternatiu The Rasmus del seu àlbum Black Rosses. Pot ser no siga massa ortodoxe per a tractar la literatura èpica alemanya però, de segur gaudireu amb les notes melodioses, la fredor de les imatges i el caliu de la tendresa del Robert Pattinson.

diumenge, 29 de setembre de 2013

TÒPICS LITERARIS


I- CARPE DIEM

Carpe diem, provinent del llatí "Aprofita el dia", és un tòpic molt usual en la literatura renaxentista posterior al del segle XV.

Va ser el poeta llatí Horaci qui va expressar per primera vegada aquesta expressió a l'Oda 1,11: Carpe diem quam minimum credula postero ("Aprofita el dia, no confies a demà"), és un tema recurrent en la literatura universal com una exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat; o bé, per gaudir dels plaers de la vida deixant a un costat el futur, que és incert. 

Cobra especial importància en el Barroc i el Romanticisme.

Així mateix es pot traduir com "Aprofita el moment", "Viu el moment", és a dir, "Aprofita l'oportunitat i no esperes a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existesca".


Deixa’t besar i si et quedava enyor                                                              
Besa de nou, que la vida és comptada.                                                      
Joan Salvat-Papasseit     


Pues si tan  breve se nombra,                                                                                                                   nuestra vida gocemos                                                                                                                                   el rato que la tenemos;                                                                                                                                dios a nuestro vientre hagamos,                                                                                                                  comamos hoy y bebamos,                                                                                                                            que mañana moriremos.                                                                                                                       Calderón de la Barca.






   II- BEATUS ILLE
    El beatus ille és un tòpic literari que consisteix a lloar la vida del camp enfront la de la ciutat. El seu nom ve d'un vers de les Èpodes d'Horaci que exclama que són feliços els qui aconsegueixen deixar enrere les preocupacions urbanes, justa mesura amb relació  als plaers i a les aspiracions

     Una naturalesa idealitzada funciona com a refugi de l'home de la ciutat que desitja apartar-se dels negocis mundans. 

   El tòpic està molt present a la poesia del Renaixement, i acostuma a aparèixer juntament amb el locus amoenus: un lloc paradísiac i rural evoca una vida senzilla, sense les exigències de la ciutat, on tot és falsedat.

Tenir una casa còmoda, ben pulcra i endreçada,
Un jardí perfumat, amb tanys de bona arrel,
I fruita i vi excel·lent calma no gaires criatures,
I, en repòs entranyable, una muller fidel.
No tenir deutes, ni amor, ni procés, ni topades,
Ni embolics familiars en partir-se els diners,
Ni confiar en promeses de gent encimbellada,
Conduir els propòsits segons un just model.
Viure amb simplicitat i sense ambició,
No afectar-se d’escrúpols en la devoció,
Domar les passions salvant-ne el desvari,
Conservar l’esperit lliure i l’intel·lecte fort,
Cultivar les flors noves i, al vesore, dir el Rosari.
Feliç aquell que espera tan dolçament la mort.
 CRISTOPHE PLANTIN




III- LOCUS AMOENUS

     El locus amoenus (literalment lloc agradable) és un tòpic literari llatí amb molta tradició.  És la descripció d'un escenari natural idealitzat i definit per un sèrie d'elements paisatgístics o animals pacífics.

     Neix a la poesia de Teòcrit i Virgili (aquest últim, de fet, inspira les seves Èglogues, ambientades en un locus amoenus, en els Idil·lis de Teòcrit) i descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. 

      Aquesta imatge està present a la majoria d'autors del Renaixement, com Garcilaso de la Vega.

     El paisatge idílic a vegades s'identifica amb el paradís natural, oposat al caos de la ciutat i la vida moderna. Algunes obres de ficció subverteixen el tòpic, de manera que el camp és la barbàrie o el lloc cursi i el paisatge urbà esdevé l'ideal de progrés i acció.





Cant lo gentil fo en lo gran boscatge e viu les riberes e les fonts e los prats e que en los arbres foren aucells de diverses linatges qui cantaven molt douçament, e sots los arbres hi havia cabirols, cervos, gatseles, lebres, conills e moltes d’altres bísties qui eren molt plasents a veer, e que los arbres eren molt carregats de flors e de fruits de diverses maneres d’on eixia molt plasent odor, se volc consolar e alegrar en ço que veia e oia e odorava.

RAMON LLULL





IV-ODI PROFANUM VULGUM


Es tracta d'una aportació horaciana a la tòpica literària. És el menyspreu a la massa illetrada, incapaç d’apreciar la poesia i de comprendre el pensament dels artistes.

¡Que descansada vida
la del que huye el mundanal ruído
y que sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en le mundo ha sido.
Fray Luis de León




V- TEMPUS FUGIT


   Virgili l'expressa a les Geòrgiques, "el temps vola". Irremeiablement tot és passatger, destinat a la destrucció.

   Tòpic molt present a la literatura renaixentista i barroca.





Fugen volant les hores,
I en globus cristal·lins
La pols que cau desperta
A la que està dormint.
Francesc Fontanella



VI- AUREA MEDIOCRITAS


   Elogi de la moderació, d'una vida sense excessos. Intenta no destacar i viure una vida tranquil·la.
 
  L'expressió prové de l'Oda II d'Horaci i sintetitza la ides de l'equilibri clàssic, recuperada pels renaixentistes.


Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo                                                                                                                           saber dels avis:
mai li dissipen una son lleugera
sòrdides ànsies.
Què tants d'esforços per tan curta vida?
Per què dins terrres que altre sol fecunda
viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,
fuig de si propi?
Miquel Costa i Llobera

dimecres, 25 de setembre de 2013

Per ajudar la comprensió del tema de "La Bíblia i la seua repercusió literària" us deixe alguns apunts que em semblen interessants:

A El Pais, un article d'opinió de Félix de Azúa "LA MADRE DE LA LITERATURA": "La literatura europea moderna nace a finales del renacimiento y su impulso decisivo es la Biblia en sus traducciones a lenguas vernáculas. En España no hemos tenido un texto bíblico como modelo literario"

I un document en PDF de Carles  Duarte, "LA INFLUENCIA BÍBLICA DINS LA POESIA CATALANA  DEL SEGLE XX"

dissabte, 14 de setembre de 2013

Després de dos cursos en què s'ha fet càrrec de l'assignatura el departament de castellà, torne a reprendre-la amb molta il·lusió i amb la satisfacció de comprovar que hi ha molt de material elaborat.

Per començar res millor que la reflexió i el debat:
1. Què és universal?
2. Què és un clàssic?

Llegiu Jordi Llovet en un article d'"El Pais" del 24 de novembre del 2011 molt interessant.
Escolteu les reflexions que Gianni Vattimo fa al voltant del concepte de "cultura universal"    




I, per últim, existeix la literatura universal? Llegiu aquest article, també a "El pais" de Virginia Collera "Existe la literatura universal?. Ja en parlarem ;)