Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

diumenge, 10 de novembre de 2013

FRANCESCA DE RÍMINI I PAOLO MALATESTA.

Al cant V Dante es troba al segon cercle de l'infer on les ànimes dels luxuriosos són sacsejades eternament per una tempesta violenta mentre van cantant els seus "lais" en referència als cants i planys dels trobadors i s'hi fixa en una parella que "pareixen tan  lleugers al vent". Li pregunta a Virgili si pot parlar amb ell i el poeta li contesta que ho faça. Aquells amants s'acosten com uns coloms enduts pel desig. Parla ella i li diu que "véns a visitar els qui tenyiren la terra de sang" perquè foren assassinats. Francesca de Rímini era filla d'un senyor de Ravenna que la va donar com a esposa a Gianciotto ("Joan el coix") Malatesta, senyor de Rímini però ella s'enamorà del seu cunyat, més jove que el seu marit, per la seua bellesa. El seu espós els matà al descobrir-los besant-se en el jardí quan llegien que Lancelot besava la reina Ginebra.

L'amor, que en cor gentil pren aviat,
es va encendre en aquest, per la bellesa
del meu cos; i és com una ofensa encara.
L'amor, que obliga amñes amor l'amat,
m'atragué cap a ell amb tanta força
que encara no m'ha adonat, com veus.
L'amor ens va dur a una sola mort,
i a qui ens matà, l'espera la Caïna.
[...]
Un dia estàvem, per plaer, llegint
com s'encengué l'amor en Lancelot;
estàvem sols, sense recel de res.
Moltes voltes, la història que llegíem
ens feia alçar els ulls i empal·lidir;
i arribàrem al punt que ens va fer caure:
quan vam llegir que els llavis desitjats
eren besats per un amant tan alt, 
aquest, que no s'allunya mai de mi!,
em va besar la boca, tremolant.
Galeot fou el llibre, no vam llegir ja més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada