Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

diumenge, 20 de març del 2011

BOVARISME

1. DICCIONARI DE TERMES LITERARIS


(Der. de Bovary.)
Adjectiu derivat del cognom de la protagonista de Madame Bovary, novel•la de Gustave Flaubert, que va encunyar J. de Gauthier per a designar un estat d'ànim caracteritzat per l'exaltació malaltissa de la imaginació. Afligida d'aquest mal, a causa de les seues lectures juvenils de novel•les romàntiques, la protagonista del relat se suïcida, incapaç de suportar la vulgaritat que l’ envolta. L'estereotip creat per Flaubert torna a ser tractat, amb més o menys variacions, per altres novel•listes de finals del segle XIX, com Clarín en La Regenta.

2. BOVARISME:

(Terme francés bovarysme). (Madame Bovary: Flaubert). Cas de les joves insatisfetes, en qui una barreja de vanitat, d'imaginació i d'ambició els condueix a aspiracions per sobre de la seua condició particularment en el domini sentimental (A. Porot).

Nombrosos assajos han descrit l'actitud de la protagonista com una forma especial de “quijotismo” (Sales, 1982) 16. El parangó ja és clàssic, i són molts els estudis que aprofundeixen en la qüestió des de llavors (Vargas Llosa, 1981) 17. Quijotismo i bovarismo, naixen de l'afany de glòria, del desig apressant de ser protagonistes de successos gloriosos, lluny de la grisa existència quotidiana. Per al Quixot, aquells successos seran d'índole heroica; per a Emma, d'índole amatòria; el gentilhome manxec voldrà ser l'heroi de grans gestes, la xicotetaburgesa normanda, de grans amors.

El Cavaller de la Trista Figura veurà gegants en els molins de vent; la dona del metge de Yonville veurà un Tristán en qualsevol passant de notari o qualsevol llibertí madur que només estan a la caça d'ocasions per a aprofitar-les. Hi ha, amb tot, una diferència radical entre el manxec i la normanda: aquell es retroba amb el seny al final de la seua vida, mentre que Emma acabarà derrotada després d'haver-se rebel•lat contra el pes de la moral i els convencionalismes per a trobar-se amb la histèria i el suïcidi al final dels seus dies.


3. COMPLEX DE BOBARY
Anomenat més correntment "bovarisme", deriva de la famosa novel•la de Gustave Flaubert "Madame Bovary". En termes psicopatológicos, el bovarisme consisteix en una alteració del sentit de la realitat, d'arrel esquizoide, per la qual una persona es considera una altra de la qual realment és. Va introduir el terme el psicòleg francés Jules de Gaultier, abans de l'adveniment de Freud i de la psicoanàlisi.

En els primers anys del segle XX la psiquiatria introdueix el terme bobarisme per a designar un estat psicopatològic relacionat amb la personalitat d'Emma Bovary, açò és a grosso modo la satisfacció immediata i exclusiva de les nostres sensacions: la imaginació brolla, els nervis s'agiten, el cor s'accelera, l'adrenalina puja, es produeixen identificacions per tot arreu, i el cervell es confon momentàniament allò momentani amb allò novel•lesc.

Seria alguna cosa així com el poder que té l'home de concebre’s diferent de com és, i en conseqüència fer-se una realitat fictícia i jugar un rol que intenta sostenir malgrat la seua naturalesa vertadera i malgrat els fets

2 comentaris:

  1. MERCÈ, M'HA AGRADAT MOLT EL TEU BLOG.
    PER CERT, TENS UNA FALTA D'ORTOGRAFIA EL EL TÍTOL DE L'APARTAT 3. ÉS BOVARY, NO BOBARY. GRÀCIES.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina