Com supose que esteu llegint "L'Infern" de Dante, us propose un exercici

Poseu-vos el vídeo que teniu a continuació, en pantalla completa, us poseu els auriculars de so, apagueu el llum i deixeu a les fosques l'estança on estigueu i... gaudiu de la música de Mozart (Requiem - Lacrimosa ), mentre, aneu visualitzant aquestos extraordinaris gravats que Gustave Doré realitzà en 1861 per donar imatge al versos de Dante. Intenteu endinsar-vos en el viatge circular a través dels nou cercles de l'Infern i recreeu-vos en l’ imaginari de Dante tot recordant els cants que heu llegit.

CANT XXVI

Aquest cant de la mort d'Ulisses és considerat crucial per entendre l'obra de Dante i el seu projecte intel·lectual de l'obra. Com podeu observar, no és la llegenda que conegueu d'Homer. Ulisses relata la seua pròpia aventura, amb un final de no retorn a Ítaca.

Ací teniu una reflexió d'aquest cant ben interessant
http://reflexionesliterarias-odisea.blogspot.com/2008/02/ulises-entre-el-agua-y-el-fuego-en-la.html

Estructura de "L'Infern"

Si obriu aquest enllaç del dibuix, hi trobareu de manera gràfica i resumida l'organització de l'Infern: la ubicació dels pecats, els rius Aqueront i Flegetont, les muralles de Dite, la llacuna Estigia...

L'INFERN de DANTE ALIGHIERI

Comencem el segon tema amb la lectura de L'Infern de Dante Alieghieri.

Us he preparat una guia de lectura en català i una altra en castellà, per seguir-les mentre llegiu el llibre. Us ajudarà a fixar-vos en allò que esteu llegint i, sobretot a no perdre-us en el seguiment de la trama argumental.

També he preparat una fitxa sobre Dante i la Divina Comedia, perquè tingueu un punt de partida en l'estudi d'aquest autor magistral i la seua magnífica obra.

Us convide a veure aquestos tres vídeos que he trobat al Youtube, i que em pareixen prou didàctics per començar a endinsar-nos en aquest tema de la literatura universal tan extraordinari. Val la pena que dediqueu uns minuts a visualitzar-los.

FRANCESCA DE RÍMINI I PAOLO MALATESTA.

Al cant V Dante es troba al segon cercle de l'infer on les ànimes dels luxuriosos són sacsejades eternament per una tempesta violenta mentre van cantant els seus "lais" en referència als cants i planys dels trobadors i s'hi fixa en una parella que "pareixen tan  lleugers al vent". Li pregunta a Virgili si pot parlar amb ell i el poeta li contesta que ho faça. Aquells amants s'acosten com uns coloms enduts pel desig. Parla ella i li diu que "véns a visitar els qui tenyiren la terra de sang" perquè foren assassinats. Francesca de Rímini era filla d'un senyor de Ravenna que la va donar com a esposa a Gianciotto ("Joan el coix") Malatesta, senyor de Rímini però ella s'enamorà del seu cunyat, més jove que el seu marit, per la seua bellesa. El seu espós els matà al descobrir-los besant-se en el jardí quan llegien que Lancelot besava la reina Ginebra.

L'amor, que en cor gentil pren aviat,

es va encendre en aquest, per la bellesa

del meu cos; i és com una ofensa encara.

L'amor, que obliga amñes amor l'amat,

m'atragué cap a ell amb tanta força

que encara no m'ha adonat, com veus.

L'amor ens va dur a una sola mort,

i a qui ens matà, l'espera la Caïna.

[...]

Un dia estàvem, per plaer, llegint

com s'encengué l'amor en Lancelot;

estàvem sols, sense recel de res.

Moltes voltes, la història que llegíem

ens feia alçar els ulls i empal·lidir;

i arribàrem al punt que ens va fer caure:

quan vam llegir que els llavis desitjats

eren besats per un amant tan alt, 

aquest, que no s'allunya mai de mi!,

em va besar la boca, tremolant.

Galeot fou el llibre, no vam llegir ja més.

L'ÈPICA MEDIEVAL

He trobat el llibre de José Mª Valverde Pacheco i Martí de Riquer: La épica medieval, a internet. És molt interessant. Hi teniu accés a tot el llibre i podeu llegir les parts que més us interessen i treure'n apunts.

Literatura èpica medieval

La Cançó de Rotllan. És una cançó de gesta francesa del segleXI que es recitava per tot Europa i que va tenir una influència especial a la península ibèrica, en el món literari provençal i a la Itàlia renaixentista.

El Cantar de Mio Cid. Cançó de gesta anònima, escrita suposadament a principis del segle XII en llengua castella i, encara que segueix el model de l'èpica francesa, compta amb més escenes costumistes i major realisme, cosa que permet l'apropament de l'obra al lector.





El Cant dels Nibelungs. És una epopeia germànica, escrita cap al 1200 per un joglar anònim que hi recollí cants anteriors, d'antigues tradicions orals. La seua trama argumental conta una descabellada història d'amor i venjances cruentes que inspirà pintors (Johann Heinrich Füssli), compositors (Wagner) i directors de cinema (el magnífic, Fritz Lang en 1927 i, més recentment, Uli Edel en 2004). Us deixe aquest aquest vídeo de la pel·lícula "El reino del anillo" d' Uli Edel i la música del grup finlandés de roc alternatiu The Rasmus del seu àlbum Black Rosses. Pot ser no siga massa ortodoxe per a tractar la literatura èpica alemanya però, de segur gaudireu amb les notes melodioses, la fredor de les imatges i el caliu de la tendresa del Robert Pattinson.