Josep Iborra, 2007 (Jesús Ciscar, El País)
Josep Iborra s'ha mort als vuitanta-dos anys. Nascut a Benissa (Marina Alta) el 1929, va centrar la producció literària en l'assaig i en la crítica literària. Considerat un dels especialistes en l'obra i la personalitat de Joan Fuster, el 1982 va escriure l'assaig 'Fuster portàtil' (3i4, Premi d'Assaig Joan Fuster), que fou el primer estudi de conjunt de l'escriptor de Sueca. Com a crític, va fer un seguiment atent de la literatura contemporània i va treballar per la renovació cultural valenciana.
Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de València, va obtenir el títol de doctor en filologia romànica per la mateixa universitat amb la tesi 'Humanisme i nacionalisme en Joan Fuster'. De ben jove va publicar a la revista Pont Blau, editada per catalans exiliats a Mèxic, una sèrie de relats que més tard formaren el volum 'Pàraboles i prou' (1955), l'únic de creació literària.
Durant la transició democràtica, Iborra va assumir la direcció de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València i, quan aquest es va dissoldre, va entrar al Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València, en condició de secretari fins a la seva jubilació.
La crítica literària, publicada a Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters, Revista de Catalunya, etc., s'ha recopilat en dos llibres: 'Confluències' i 'La trinxera literària', tots dos publicats l'any 1995. Entre els articles publicats aquells anys es destaquen 'La poesia política valenciana (1930-1939)' (1974) i 'La novel·la al País Valencià" (1977).
Les seves darreres obres foren dietaris: 'Inflexions' (Editorial Bromera, Premi Ciutat d'Alzira 2004; Premi de la Mancomunitat de la Ribera Alta, 2004; Premi de l'Institut Interuniversitari de València, 2005; i el Premi de la Crítica de l'AELC del País Valencià, 2005) i 'Breviari d'un bizantí' (Arola, Premi Rovira i Virgili, 2006).
Sobre 'Breviari d'un bizantí' Josep Iborra va declarar al Punt que l’obra reunia textos independents, amb reflexions sobre àrees diverses: cultura, política, ètica, religió, ciència… 'Són preses de posició sobre alguns aspectes a través de textos curts que tenen formes diverses: fragmentaris, narratius, parabòlics…', són 'exercicis de pensament'. És així que elucubra sobre la diferència entre l’aforisme clàssic tradicional i l’aforisme modern a partir de textos de Charles Baudelaire; o sobre 'el tòpic que tot ja s'ha dit', a base d'analitzar personatges de 'Fuente Ovejuna' de Lope de Vega amb els del 'Decameró'.
